Quan parlem de “cultura de centre”, sovint pensem en grans plans, documents, projectes anuals o formacions llargues. Però la cultura, en realitat, es construeix amb el que passa cada setmana: com ens parlem, com prenem decisions, com acompanyem l’aula, com fem seguiment i com aprenem dels errors.
El lideratge pedagògic no és només una funció de l’equip directiu. És una pràctica compartida que es pot activar amb microaccions: rutines curtes, repetibles i amb efecte acumulatiu.
Ací tens un sistema simple: 7 microaccions setmanals (tria 2–3 per començar) per generar coherència, confiança i millora contínua sense cremar-te.
1) Foc setmanal: una prioritat pedagògica (10’)
Què és: triar un únic tema que guie la setmana del claustre/departament/equip docent.
Com fer-ho:
-
Formula-ho com una pregunta o objectiu breu:
-
“Com assegurem evidència d’aprenentatge en 10 minuts?”
-
“Quina adaptació mínima fem perquè siga més inclusiva?”
-
-
Comparteix-ho per escrit en 3 línies.
-
Tanca amb una microprova: “Aquesta setmana provem X en dos grups”.
Per què funciona: evita la dispersió i crea un llenguatge comú.
2) Passeig d’aula: observar 10’ i retornar 5’ (15’ total)
Què és: una visita curta i acordada per veure una pràctica concreta (no per a fiscalitzar).
Foc d’observació (tria’n un):
-
Inici de classe (rutina + instruccions)
-
Participació real de l’alumnat
-
Comprovació de comprensió (evidències)
Retorn (5’):
-
1 fortalesa (“Açò funciona perquè…”)
-
1 pregunta (“Què passaria si…?”)
-
1 suggeriment opcional (“Podries provar…”)
Per què funciona: trasllada la millora del paper a la pràctica i reforça confiança.
3) Acord mínim compartit (15’)
Què és: un acord petit, clar i observable que dure 2–3 setmanes.
Exemples d’acord mínim:
-
“Totes les tasques d’avaluació tindran una rúbrica de màxim 4 criteris.”
-
“En 1r, totes les SA inclouran una activitat de tancament amb evidència visible.”
-
“Farem una comprovació d’entrada (2’) i una eixida (3’) una vegada per setmana.”
Per què funciona: crea coherència sense uniformar i redueix conflictes.
4) Ritual de reconeixement (5’)
Què és: reconéixer esforços reals, no “motivació buida”.
Format simple:
-
“Gràcies a ___ per ___ (acció concreta) perquè ha ajudat a ___.”
Per què funciona: alimenta la cultura de cura i el sentiment de pertinença.
5) Retro de 3 preguntes (10–15’)
Quan acabe una setmana intensa (avaluació, eixida, projecte…), no passes pàgina sense aprendre.
Preguntes:
-
Què ha funcionat i ho mantenim?
-
Què ens ha fet perdre temps/energia?
-
Quin canvi menut provem la setmana que ve?
Regla d’or: un sol canvi, amb responsable i data.
6) Missatge de 5 línies (5’ setmanals)
Una comunicació breu evita malentesos i baixa ansietat.
Estructura:
-
Prioritat de la setmana
-
Recordatori d’un acord
-
Pròxim pas (què i quan)
-
Suport disponible (qui ajuda i com)
-
Agraïment
Per què funciona: dóna direcció i evita “reunions per informar”.
7) Seguiment “micro”: qui-fa-què-per-a-quan (3’)
La cultura també és complir allò que acordem.
Al final de qualsevol reunió o acord:
-
Acord
-
Responsable
-
Data
-
Com ho revisem (5 minuts el dia X)
Sense seguiment, la cultura es convertix en intenció.
Com començar sense saturar-te (plan de 4 setmanes)
Si estàs començant, prova aquest recorregut:
-
Setmana 1: Foc setmanal + missatge de 5 línies
-
Setmana 2: Acord mínim compartit
-
Setmana 3: Passeig d’aula (voluntari i amb confiança)
-
Setmana 4: Retro de 3 preguntes + un canvi menut
Amb això ja tens una base de cultura: claror, coherència, confiança i millora.
Tancament
La cultura de centre no és un document: és un hàbit col·lectiu. I els hàbits col·lectius naixen de microaccions sostingudes. Quan cada setmana fem una cosa menuda, però amb intenció i seguiment, el centre canvia.
Quina microacció triaries per a la setmana que ve: foc setmanal, acord mínim, passeig d’aula, ritual de reconeixement o retro de 3 preguntes?

